CASTANHADA 2015

Era Castanhada ei ua hèsta tradicionau en bèri parçans deth Nòrd d´Espanha e tanben en Occitània e en Portugal.

S´a estenut a nivèu internacionau tamb eth nòm de chestnut party.

Es elements comuns d´aguesta hèsta ei era sua celebracion ara fin deth mes d´octobre o inicis de noveme.. A com elements principaus era castanha e eth huec. Tamb aguesta hèsta aguest frut recupère era importancia qu´eth milhòc e era truha li panèren enes darreri sègles.

Es castanhes se pòden còder tamb mèu, tamb lèit o directament en huec. Tanben s´acompanhen d´autes frutes e doci com boniatos, higues, escares, granades, panelhets, moscatelh o sidra…depend deth parçan.

 

 

Semble èster que préner aguesti aliments de gran poder energetic esdevié dera costuma qu´ena vigilia de Toti es Sants , eth dia des mòrts, se tocaue a mòrts sense parar enquia era aubada. Es amics e familiars des campanèrs les hègen companhia en tot minjar aguesti aliments.

Ua auta imatge tradicionau ei era Castanhera , ua hemna vestida tamb ròba d´abric e tamb un mocador en cap , deuant d´ua parada en carrèr on venie castanhes  torrades. E que te les emportaues laguens d´ua paperina hèta tamb papèr de diari.

 

                                               

                                Era castanhera en ua auca deth  s. XIX.

 

 

 

 

 

 

 

Era Castanhada ei ua hèsta tradicionau en bèri parçans deth Nòrd d´Espanha e tanben en Occitània e en Portugal.

S´a estenut a nivèu internacionau tamb eth nòm de chestnut party.

Es elements comuns d´aguesta hèsta ei era sua celebracion ara fin deth mes d´octobre o inicis de noveme.. A com elements principaus era castanha e eth huec. Tamb aguesta hèsta aguest frut recupère era importancia qu´eth milhòc e era truha li panèren enes darreri sègles.

Es castanhes se pòden còder tamb mèu, tamb lèit o directament en huec. Tanben s´acompanhen d´autes frutes e doci com boniatos, higues, escares, granades, panelhets, moscatelh o sidra…depend deth parçan.

 

 

Semble èster que préner aguesti aliments de gran poder energetic esdevié dera costuma qu´ena vigilia de Toti es Sants , eth dia des mòrts, se tocaue a mòrts sense parar enquia era aubada. Es amics e familiars des campanèrs les hègen companhia en tot minjar aguesti aliments.

Ua auta imatge tradicionau ei era Castanhera , ua hemna vestida tamb ròba d´abric e tamb un mocador en cap , deuant d´ua parada en carrèr on venie castanhes  torrades. E que te les emportaues laguens d´ua paperina hèta tamb papèr de diari.

 

                                               

                                Era castanhera en ua auca deth  s. XIX.